EQUIP
COL·LABORADORS
Dr. Marc Oliva
Universitat de Barcelona
El Dr. Oliva va completar el seu doctorat a la Universitat de Barcelona el 2009, on va centrar la seva investigació a Sierra Nevada. Després del seu doctorat, va passar gairebé vuit anys com a investigador postdoctoral i científic investigador al Centre d’Estudis Geogràfics de la Universitat de Lisboa (Portugal). Durant aquest temps, va ampliar els seus coneixements coordinant 11 projectes internacionals de recerca, centrats en els ecosistemes terrestres polars tant a l’Antàrtida com a l’Àrtic. Els seus interessos de recerca abasten l’estudi dels entorns presents i passats a les regions polars i les zones d’alta muntanya, fent servir una varietat de registres naturals. A més del seu treball a Sierra Nevada, el Dr. Oliva ha realitzat investigacions en altres regions muntanyenques, com les Muntanyes Rocalloses, els Alps, el Pamir, el Tien Shan, els Pirineus i la Serralada Cantàbrica. Aquesta experiència diversa us ha proporcionat un coneixement exhaustiu dels processos de la superfície terrestre en entorns de clima fred i les seves interaccions amb les activitats humanes. El Dr. Oliva ha assumit recentment un nou càrrec professional al Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona, on pretén continuar ampliant les seves àrees de recerca.
Josep Ventura Roca
Universitat de Barcelona
Josep Ventura es va llicenciar en Geografia Física el 1983. Des de llavors, ha desenvolupat la seva carrera professional als camps de la cartografia i l’observació de la Terra, treballant en institucions i empreses com l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), GeoVirtual i, actualment , Telespazi. Paral·lelament a la tasca professional, ha desenvolupat una tasca continuada de recerca científica, centrada en les zones d’alta muntanya. Els estudis geomorfològics de Ventura se centren principalment en la geomorfologia glacial i la cartografia geomorfològica. Ha publicat diversos articles i treballs cartogràfics, contribuint a la divulgació del patrimoni natural dins les ciències de la Terra. Actualment és membre del comitè científic del Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP). La seva investigació actual (tesis doctoral en curs) se centra en les últimes fases de glaciació i deglaciació als Pirineus, particularment a la conca alta de la Noguera Pallaresa, examinant les relacions entre glaceres, glaceres cobertes i glaceres rocalloses.
Dr. Julia Garcia-Oteyza
Universitat de Barcelona
La Dra. García-Oteyza es va llicenciar en Geologia per la Universitat Complutense de Madrid (UCM) el 2013. El 2014, va completar un màster en Riscos Geològics per la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en metodologies dendrogeomorfològiques per datar inundacions sobtades i fluxos de detrits. , Julia es va traslladar a Belo Horizonte, Brasil, on va viure uns quatre anys. Durant aquest temps, va treballar en consultoria mediambiental, participant i dirigint projectes centrats en el medi físic. i co-coordinadora pedagògica, va exercir un paper clau en la divulgació de projectes científics i en el suport a les activitats de l’institut. 2024, va acabar el seu doctorat sobre oscil·lacions glaceres i variabilitat climàtica al NE de Groenlàndia. Actualment és investigadora postdoctoral en qualitat de gestora de projectes al projecte europeu (Interreg POCTEFA) PERMAPYRENEES («Permafrost als Pirineus: la muntanya canviant»).
Dr. Oriol Monserrat
Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC)
El Dr. Monserrat es va llicenciar en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona el 2004. El 2003 va començar a treballar com a investigador a la Unitat de Teledetecció Activa de l’Institut Geomàtic. Posteriorment va cursar un doctorat en Ciència i Tecnologia Aeroespacial, que va finalitzar el 2012 a la Universitat Politècnica de Catalunya. Al gener de 2014, el Dr. Montserrat es va convertir en cap del Departament de Teledetecció dins de la Unitat de Recerca en Geomàtica del Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC). desenvolupant aplicacions científiques i tècniques amb sensors actius, com el radar d’obertura sintètica (SAR), el radar de obertura real (RAR) i els escàners làser.
Claudia Pérez Ramos
Universitat de Barcelona
Claudia Pérez és una científica ambiental centrada en com el canvi climàtic impacta en els processos hidrològics i geològics en ambients glacials i periglacers. la capa activa a l’Àrtic entre 1994 i 2017. Utilitzant dades de 58 estacions CALM, va analitzar variables com la temperatura de l’aire i del sòl, l’espessor de la capa activa, el tipus de vegetació i els escenaris geomorfològics. El 2023, Claudia va completar un Màster en Geologia Ambiental, amb el seu projecte final examinant les tendències del permafrost costaner a Utqiagvik, Alaska, en les darreres dècades. El juny del 2024, va començar el seu doctorat a la Universitat de Barcelona amb el grup ANTALP.La seva investigació forma part del projecte PERMAPYRENEES (EFA 063/01).
Dr. Pedro Espín
Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC)
El Dr. Espín va obtenir el seu Màster en Enginyeria de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Cartagena (Espanya) el 2015. Per a la seva tesi de màster, va dissenyar i fabricar nous circuits i antenes de microones, introduint noves tècniques per al disseny d’antenes d’ones de fugida. Posteriorment, va cursar un doctorat en Electrònica, Informàtica i Enginyeria Elèctrica a la Universitat de Pavia (Itàlia), que va finalitzar el 2020. La seva investigació doctoral es va centrar en la investigació de radars terrestres per a la monitorització del mantell de neu. forma part de la Unitat de Recerca en Geomàtica del Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) com a investigador. Els seus interessos de recerca actuals se centren en les aplicacions geofísiques dels sensors de microones, en particular el desenvolupament de noves tècniques per a radars terrestres i satel·litàries i receptors GNSS per monitoritzar la criosfera.
Dr. Magali Delmas
Université de Perpignan
La Dra. Delmas és geògrafa i geomorfòloga especialitzada en entorns muntanyosos. Les seves investigacions se centren en els processos glacials, paraglacials i periglaceres, així com en l’estudi de seqüències fluvials i fluvioglacials del Plistocè i Holocè com a indicadors de canvis mediambientals a escala de conca. Actualment, és professora a la Université de Perpignan Via Domitia i porta a terme la seva recerca al laboratori HNHP (Histoire Naturelle des Humanités Préhistoriques), que explora les relacions entre les poblacions humanes i no humanes i els seus entorns a través de diverses escales espacials i temporals durant el Quaternari. Els seus coneixements abasten diversos àmbits, com la reconstrucció de la paleogeografia i la cronologia de les glaciacions del Quaternari, el desenvolupament de reconstruccions paleoclimàtiques i models paleoglaciològics, i la investigació de la dinàmica fluvial del Plistocè i els seus factors ambientals.També es dedica a quantificar les taxes d’erosió en contextos glaceres, paraglacials i periglaceres, utilitzant la geocronologia numèrica basada en nuclis cosmogènics in situ i realitzant anàlisis morfomètriques mitjançant Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG).
Dr. Muriel Gasc
CEREMA
La Dra. Gasc és Enginyera en Geofísica i Geotècnia i Doctora en Geociències, especialitzada en Mecànica de Roques. Actualment és investigadora principal a Cerema, un organisme públic francès dependent del Ministeri de Desenvolupament Sostenible. Les seves investigacions se centren en els riscos de les roques i, més concretament, en les causes dels despreniments de roques que no pas en els mecanismes pels quals es produeixen. L’objectiu del seu treball és anticipar-se a aquests despreniments per minimitzar les pèrdues o danys potencials. Per aconseguir-ho, Muriel analitza una sèrie de factors, entre ells aspectes geològics com la naturalesa de la roca i l’anàlisi estructural de massissos rocosos i conjunts de juntes. També examina les influències climàtiques, com ara la pluja, la llum solar i les gelades, juntament amb consideracions geomètriques com l’orientació de les fractures, que poden facilitar el tall previ dels massissos rocosos. La seva investigació inclou tant el treball de camp com l’anàlisi de laboratori, emprant mètodes experimentals i simulacions numèriques. El treball segueix una cadena de risc integral que comença amb la comprensió dels perills de les roques, avança cap a l’avaluació del risc i pretén reduir la vulnerabilitat.
Dr. Anna Echeverria
Andorra Investigació + Innovació
Dr. Juan Ignacio López Moreno
Institut Pirinenc d’Ecologia, CSIC
El Dr. López és doctor en Geografia per la Universitat de Saragossa i investigador de l’Institut Pirinenc d’Ecologia (CSIC) des del 2010. El seu treball investiga principalment els canvis hidrològics i geomorfològics a zones de muntanya i regions fredes en relació amb el canvi global. Tot i que la major part de la seva recerca es duu a terme als Pirineus, també participa regularment en projectes als Andes, Amèrica del Nord i zones àrtiques. Els seus interessos de recerca abasten diverses àrees clau, entre elles la hidrologia de la neu, on analitza les variables hidroclimàtiques, la distribució del mantell nival, el balanç energètic i els règims fluvials en entorns muntanyosos. Examina els efectes del canvi climàtic en les respostes hidrològiques d’aquestes regions, en particular mitjançant simulacions a partir de models climàtics regionals (RCM), avaluant les seves implicacions per al turisme d’hivern. A més, el Dr. López avalua com la variabilitat hidrològica a les capçaleres de conca repercuteix en la gestió dels grans embassaments i el subministrament d’aigua a les zones baixes. També fa un seguiment dels canvis recents en l’extensió i el volum de les glaceres pirinenques, explorant-ne la relació amb l’evolució climàtica.
Laura Viñals
Laura Viñals, graduada en Direcció i Gestió d’Empreses i amb un Màster en Gestió Esportiva, combina el seu amor per la natura i l’esport amb una sòlida trajectòria professional a Comunicació, Màrqueting i Gestió de Projectes al sector Outdoor.
En el marc del projecte Permapyrenees, la Kilian Jornet Foundation assumeix el lideratge a les iniciatives de comunicació plantejades.
ASSOCIATS
Dr Florence Magnin
EDYTEM
La Dra. Magnin és doctora en Geografia Física i investigadora del laboratori EDYTEM (CNRS i Universitat Savoie Mont Blanc) amb seu a Le Bourget du Lac, Savoie, França. Les seves investigacions se centren en el permafrost de vessants escarpats a les altes serralades i l’Àrtic, amb l’objectiu d’avaluar-ne millor la distribució, l’evolució i el paper en la desestabilització de les parets rocoses. Principalment mesura i monitoritza la temperatura de la roca del terra per cartografiar el permafrost i modelitzar-ne la dinàmica. També desenvolupa enfocaments holístics que tenen en compte el retrocés de les glaceres, el desenvolupament de llacs, la inestabilitat de les parets rocoses i la cartografia de les caigudes de roques, per tal de proporcionar dades pertinents per a l’ordenació del territori en el context actual de l’escalfament global i la necessitat consegüent d’estratègies d’adaptació de les comunitats de muntanya.
Dr. Enrique Serrano
Institut Pirinenc d’Ecologia, CSIC
El Dr. Serrano és Doctor en Geografia per la Universitat Autònoma de Madrid. Va ser Ajudant i Professor a la Universitat de Cantàbria de 1990 a 2000 i és Catedràtic de Geografia Física a la Universitat de Valladolid des de 2000. La seva recerca se centra en la geomorfologia, particularment en els processos glaceres i periglacers en ambients muntanyosos i polars. Empra tècniques geomàtiques per estudiar els processos geomorfològics actius a muntanyes i zones costaneres. A més a més, investiga els impactes del canvi global, l’evolució del Quaternari i l’avaluació del patrimoni geomorfològic. El Dr. Serrano ha realitzat un extens treball de camp a regions polars, incloent deu campanyes a l’Antàrtida i l’Àrtic, així com investigacions als Pirineus, la Serralada Cantàbrica i altres serralades espanyoles i alpines.
Dr. Diego Bayona
Institut Pirinenc d’Ecologia, CSIC
El Dr. Bayona és especialista en extinció d’incendis forestals al Grup Tragsa, amb seu a Terol, Aragó, Espanya. És Màster en Gestió Integrada de Qualitat, Medi Ambient i Prevenció de Riscos Laborals per la Universitat CEU San Pablo i Llicenciat en Ciències Ambientals amb especialitat en Sistemes Agraris i Desenvolupament Rural per la Universitat d’Alcalá de Henares. Des del juny del 2014, Diego exerceix com a especialista de les BRIF, centrant-se en la gestió ambiental i la lluita contra incendis forestals a la comarca de Daroca. Des d’agost del 2019 fins a l’agost del 2023, va ser Director General de Medi Natural i Gestió Forestal del Govern d’Aragó, on va supervisar les iniciatives de sostenibilitat i els esforços de divulgació pública. A més, va treballar com a Tècnic Mediambiental a la Societat Aragonesa de Gestió Agroambiental, on va desenvolupar projectes rurals i va gestionar finançament europeu per a iniciatives mediambientals. L’experiència del Dr. Bayona abraça la sostenibilitat, les ciències mediambientals, la salut i la seguretat, l’auditoria mediambiental i l’oratòria.
Dr. Oriol Grau
Parc Natural de l’Alt Pirineu
El Dr. Grau és doctor en Biologia amb especialització en Ecologia Terrestre per la Universitat de Barcelona. Va treballar com a investigador postdoctoral al CREAF del 2014 al 2020 i va ser professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, és investigador associat del CREAF i coordina l’Observatori de Recerca del Parc Natural de l’Alt Pirineu. La seva investigació se centra en ecosistemes sensibles de tot el món, incloent regions alpines (Pirineus i Himàlaia), ambients subàrtics (Lapònia), àrtics (Alaska i Groenlàndia) i tropicals (Guaiana Francesa). Al Parc Natural de l’Alt Pirineu, estudia l’impacte dels canvis mediambientals als boscos subalpins, la fertilitat del sòl i la biodiversitat vegetal. També investiga els efectes del canvi climàtic en la vegetació dels camps de neu i l’acumulació de metalls als rius d’alta muntanya. El Dr. Grau és autor d’una quarantena d’articles científics i diversos capítols de llibres.
Dr. Pere Esteban
Parc Natural de l’Alt Pirineu
El Dr. Esteban és Doctor en Geografia per la Universitat de Barcelona, especialitzat en climatologia sinòptica i meteorologia de muntanya, amb especial atenció als Pirineus. Ha participat en diversos projectes de recerca, incloent-hi COST europeu (733, ES0601), POCTEFA transpirinenc, i CTP (OPCC-CLIMA, ADAPYR, FLUXPYR). Els seus treballs publicats inclouen estudis sobre mètodes de classificació de la circulació atmosfèrica i el rescat, homogeneïtzació i tendències de dades meteorològiques. Del 2007 al 2014 va ser investigador i cap de la Unitat de Medi Físic del Centre d’Estudis de Neu i Muntanya d’Andorra (CENMA-AIE). El seu treball s’hi va centrar en la meteorologia de la neu, la seguretat a les muntanyes, la detecció del canvi climàtic recent a Andorra i el desenvolupament de serveis climàtics, incloses les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) d’alta altitud, l’Atlas SIG del Clima d’Andorra i un mapa automatitzat per a l’Índex Meteorològic d’Incendis d’Andorra (FWI) Actualment, el Dr. Esteban treballa com a tècnic al Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) a l’equip de Control de Qualitat de Dades. El 2016, va posar en marxa meteomuntanya.cat, una plataforma web centrada en la previsió meteorològica i la seguretat a muntanya, en col·laboració amb l’SMC i la Federació Catalana de Muntanyisme (FEEC).
Dr Benjamin Lehmann
EDYTEM
El Dr. Lehmann és doctor en Ciències de la Terra i actualment treballa com a investigador postdoctoral a l’ISTerre de Grenoble (França) i al laboratori EDYTEM de Bourget du Lac (França). Les investigacions se centren principalment en l’impacte del canvi climàtic sobre la criosfera i els processos geomorfològics de muntanya. El Dr. Lehmann pretén comprendre les interaccions entre les fluctuacions glaceres, la degradació del permafrost i l’erosió. Per fer-ho, empra un enfocament multidisciplinari que integra observacions geomorfològiques i meteorològiques sobre el terreny, anàlisi per teledetecció i mètodes geocronològics juntament amb la reconstrucció d’indicadors climàtics. Incorpora aquesta informació multiescalar a models numèrics de processos superficials per quantificar les retroalimentacions i les dinàmiques no lineals que són crítiques pels entorns de muntanya.