L’esdeveniment UNOC3 va ser una experiència única per reunir actors implicats en la protecció dels oceans i també de la criosfera. En el context actual —marcat per l’agreujament de la crisi climàtica, l’acceleració de la pèrdua de biodiversitat i l’augment de la contaminació marina— és més important que mai que científics, responsables polítics, organitzacions públiques i privades i artistes treballin conjuntament per afrontar els reptes i protegir els oceans.
Els oceans cobreixen el 70% del nostre planeta, generen el 75% de l’oxigen que respirem i, des de la Revolució Industrial, han absorbit el 90% de l’excés de calor generat per l’activitat humana. A més, capten aproximadament el 30% de les emissions anuals de gasos amb efecte d’hivernacle. El 95% de les espècies conegudes viuen als oceans. Tanmateix, s’estima que la contaminació per plàstics ja afecta més de 700 espècies marines. En aquest context, les Nacions Unides van declarar l’any 2021 la Dècada de la Ciència Oceànica per al Desenvolupament Sostenible (2021-2030).
Després de setmanes de negociacions, exposicions i xerrades científiques a Niça, es va anunciar que el nombre de zones marines protegides augmentarà del 8,4% al 10%. A més, s’està desenvolupant un tractat internacional per posar fi a la contaminació per plàstics al mar, al qual ja s’han compromès 96 ministres. També es va parlar àmpliament sobre la mineria en aigües profundes, i 37 països han demanat una moratòria d’aquestes activitats. En total, més de 63 caps d’estat i de govern, 10 panells d’acció i més de 130.000 visitants a la Zona Verda van deixar resultats molt prometedors.
Tot i que encara queda molt per fer, des de la Fundació Kilian Jornet i la Universitat de Barcelona sortim esperançades d’aquest gran esdeveniment. Hi ha moltes solucions ja desenvolupades per protegir els oceans: el que necessitem ara és actuar col·lectivament i implementar-les. És inspirador veure tants actors diferents col·laborant per un objectiu comú. Així mateix, crear vincles emocionals amb els oceans i el planeta és tan important com generar dades científiques. Només canviant la nostra visió podrem transformar les nostres estructures socials i els nostres estils de vida. En aquest sentit, el paper dels artistes per apropar la natura a les persones és fonamental.
Projecte Permapyrenees a la UNOC3
La Dra. Julia Garcia-Oteyza (UB) i Anna González Manjón ( Desenvolupadora de Projectes de la KJF) van presentar el projecte Permapyrenees al Pavelló de la Criosfera, a la Zona Verda de la UNOC3, liderat per la Fundació Albedo i la glaciòloga Heidi Sevestre. La Zona Verda acull totes les exposicions i xerrades científiques destinades a informar els diplomàtics que negocien a la Zona Blava. La Júlia ens va parlar de la criosfera, que engloba tota l’aigua congelada del planeta: gel marí, glaceres, neu i el sòl permanentment congelat, conegut com a permafrost. Tot està interconnectat i té un impacte clau en la regulació del clima i dels oceans. La hidrosfera (conjunt total de l’aigua en estat líquid present a la Terra) manté una estreta relació amb la criosfera i amb les altres esferes del sistema climàtic —l’atmosfera, la litosfera i la biosfera— a través de complexos processos d’intercanvi d’energia i matèria. L’aigua en estat sòlid (criosfera) actua com a reservori tèrmic i influeix en la dinàmica oceànica i atmosfèrica mitjançant l’albedo i l’emmagatzematge d’aigua dolça. Alhora, els canvis en la criosfera —com el retrocés de les glaceres— alteren els patrons hidrològics i afecten els ecosistemes, destacant la interdependència sistèmica que regeix l’equilibri climàtic global. Per aquest motiu, dins d’aquesta gran conferència dels oceans es va voler fer una menció especial a la criosfera creant un pavelló específic per a aquesta temàtica.
L’estat i la dinàmica del permafrost continuen sent aspectes poc compresos dins de l’estudi de la criosfera, especialment en regions específiques com la serralada dels Pirineus, on encara persisteixen importants llacunes de coneixement. D’aquí va néixer el Projecte Permapyrenees. En aquest context, durant la conferència de la UNOC3, les Nacions Unides han declarat del 2025 al 2034 la dècada de la criosfera.
Actuem ara pels nostres oceans, les nostres muntanyes i el nostre planeta!
La crisi climàtica ja és aquí, però també ho són les solucions. Des del projecte Permapyrenees, creiem que la ciència, l’art, l’educació i l’acció col·lectiva són claus per protegir els ecosistemes més fràgils del planeta.
Si t’inspira aquest treball, informa’t, comparteix, dona suport a projectes locals i globals, i crea vincles amb la natura. No cal ser experts per marcar la diferència: cal estar connectats, compromesos i en moviment.
