En els darrers anys, la tecnologia espacial ha fet un salt gegantí. Noves constel·lacions de satèl·lits, sistemes d’observació d’alta resolució i plataformes obertes com Copernicus han revolucionat la nostra manera de veure el planeta. En el marc del projecte Permapyrenees, aquestes eines s’estan utilitzant per estudiar un fenomen tant invisible com crucial per al futur de les muntanyes: el permafrost.
La nova generació de satèl·lits d’observació de la Terra
Tradicionalment, l’observació del terreny des de l’espai s’associava a imatges òptiques —com les que ofereixen els satèl·lits Sentinel-2—, que permeten veure el paisatge en diferents longituds d’ona. Tanmateix, avui dia es combinen diverses tecnologies que proporcionen dades més precises i en tota mena de condicions meteorològiques.
Una de les més potents és la interferometria radar (InSAR), una tècnica que utilitza imatges de radar d’obertura sintètica (SAR) per detectar moviments mil·limètrics del terreny. Gràcies a missions com la Sentinel-1, aquesta tecnologia està disponible de manera gratuïta i sistemàtica per a tot el planeta.
A més de la Sentinel-1, noves constel·lacions privades i comercials estan ampliant les possibilitats: ICEYE, Capella Space o TerraSAR-X permeten una major freqüència de revisitar i una resolució més alta, cosa que obre noves portes per al seguiment del permafrost, les glaceres rocosos i els riscos associats al seu desgel.
Copernicus: un sistema europeu obert al món
Totes aquestes dades estan disponibles a través del programa europeu Copernicus, una iniciativa que posa a disposició d’investigadors, administracions i ciutadans una gran quantitat d’informació ambiental. El seu component de vigilància terrestre és clau per a projectes com Permapyrenees, que s’alimenten d’aquestes imatges per estudiar l’evolució del terreny de manera continuada i objectiva.
A més, Copernicus no només ofereix imatges satel·litàries: també proporciona serveis derivats (com mapes de deformació del terreny o sèries temporals de temperatura del sòl) que poden ser integrats directament en els estudis de camp.
Permapyrenees: ciència satel·litària als Pirineus
En el marc de Permapyrenees, aquesta tecnologia s’aplica per identificar i monitorar zones de permafrost als Pirineus, un ecosistema clau però encara poc conegut. Gràcies a l’ús d’imatges InSAR de Sentinel-1 i altres missions d’alta resolució, l’equip del projecte ha pogut detectar moviments lents en glaceres rocosos, zones inestables i canvis associats a l’augment de la temperatura en aquestes àrees.
Aquestes dades satel·litàries es combinen amb informació recollida sobre el terreny, com sensors de temperatura, reflectors radars o campanyes de georadar, per oferir una imatge més completa de l’estat del permafrost. L’objectiu és clar: entendre com està responent aquest component del paisatge als efectes del canvi climàtic i com ens podem anticipar a les seves conseqüències.
Mirant al futur
La integració entre l’observació satel·litària i el treball de camp serà cada cop més important. Amb l’arribada de noves missions com ROSE-L, que oferirà dades SAR en banda L més adequades per detectar deformacions en terrenys vegetats, o l’increment de la cobertura comercial, el potencial d’aquestes dades no farà més que créixer. A Permapyrenees continuem apostant per una ciència oberta, interdisciplinària i basada en dades d’alta qualitat, perquè les muntanyes del futur continuïn sent un espai viu, resilient i ben comprès.
