L’any 2025 es van dur a terme diverses accions, tant en l’àmbit comunicatiu per part de la Fundació Kilian Jornet com a nivell més tècnic i acadèmic. Entre les activitats d’aquest segon àmbit destaquen especialment les relacionades amb el monitoratge del permafrost, com ara la realització de quatre perforacions liderades per diferents grups del projecte a les zones de Besiberri, Pessons, Pica d’Estats i Vignemale, així com la instal·lació i el manteniment de nous sensors en diferents massissos, com la Maladeta, el Mont Perdut (IPA-CSIC), Besiberri (UB) i el circ de Pessons (CEREMA).
Aquesta dinàmica s’ha complementat amb la continuació dels treballs de monitoratge de diverses glaceres mitjançant teledetecció, liderats pel grup del CTTC, amb un èmfasi particular en zones com el clot de la Menera i Besiberri. Paral·lelament, s’ha avançat en altres línies de recerca vinculades a la reconstrucció de l’ambient del permafrost passat. Aquests treballs, desenvolupats des de la Universitat de Barcelona i centrats en el circ de Besiberri i al massís d’Ardiden, amb la col·laboració i coordinació de la Universitat de Perpinyà, ja comencen a donar resultats. Finalment, des del CEREMA francès s’ha continuat amb la recollida de mostres de roca, especialment a la zona del clot de la Menera, per aprofundir en l’estudi de les propietats termomecàniques de la roca.
Una taula rodona sobre permafrost, risc i futur a la muntanya
La taula rodona de Sort va reunir Marc Oliva (professor de Geografia, UB, i investigador ICREA Academia), Oriol Grau (coordinador de Recerca del Parc Natural de l’Alt Pirineu) i Ferran Latorre (alpinista i guia de muntanya), per analitzar els descobriments del projecte i les implicacions per a la comunitat local.
Marc Oliva va explicar que el permafrost és un dels principals factors per entendre la dinàmica de les muntanyes pirinenques. Els descobriments de PERMAPYRENEES mostren com aquest sòl congelat es distribueix de manera més complexa de l’esperada, controlat per l’elevació, l’orientació del vessant i les propietats tèrmiques del terreny.
“En només 15-20 anys, els Pirineus poden no tenir cap glacera.“
“El permafrost emmagatzema el doble de CO₂ que actualment hi ha a l’atmosfera, convertint-lo de nou en un factor clau d’estudi.”
Ferran Latorre, des de la seva perspectiva d’alpinista, va subratllar l’impacte dels canvis exponencials observats en les darreres dècades:
“El que em preocupa més actualment quan surto a alta muntanya és l’existència i l’estat del permafrost; el risc i la inestabilitat a la muntanya són majors“.
Va afegir que els retrocessos més dràstics que ha presenciat mai són els de les glaceres, el que alterarà el patrimoni natural de molts indrets
Oriol Grau va ressaltar la importància de generar coneixement científic sobre la criosfera per als usuaris de muntanya.
“Des del Parc hem apostat per aquests projectes de recerca per poder generar coneixement per a tots els practicants.“
Va dir, destacant que l’acció comunicativa de PERMAPYRENEES és essencial per a la gestió territorial i la reducció de riscos per als habitants i visitants de l’alta muntanya pirenaica.
Portar la ciència a tota la comunitat de muntanya
PERMAPYRENEES intensifica les seves accions de divulgació per arribar a comunitats i actors del territori:
- Més esdeveniments territorials. Nous actes de presentació es duran a terme en diferents localitats del Pirineu espanyol, francès i andorrà.
- Itinerància d’exposicions fotogràfiques. La mostra presentada al VIII Congrés Ibèric de Permafrost recorrerà França i Andorra, arribant a centres culturals, museus de muntanya i refugis.
- Disseminació en escoles. Integració del concepte de permafrost i canvi climàtic en programes curriculars escolars a partir de material educatiu adaptat a primària i secundària, a escoles del territori on es desenvolupa el projecte.
- Càpsules audiovisuals i un documental final. Aquest 2026 es llençarà el documental del projecte, que condensarà els tres anys de recerca amb les imatges de les perforacions, els seus protagonistes, testimonis científics i explicacions de totes les implicacions per a la seguretat de la nostra muntanya.
